Ens va deixar un dels personatjes als que jo consideraria més importants.
Per mi, el Sr. Benito ha sigut la persona que sempre ha estat al costat dels polseres, donant-los la força que els faltava en el pitjors moments. Ell ha sigut el nexe del grup, el que ho va fer possible.
Les seves sàbies paraules ens han arribat al cor, des de la primera temporada.
Aquesta és la trista imatge que ens deixa aquest capítol. La imatge del Lleó, plorant per la mort del seu pare hospitalari, però a l'hora, recordant les seves útimes paraules, aquelles últimes paraules que el Sr. Benito va volguer dedicar al Lleó. "T'estimo Lleó", "Lleó, ets com el fill que mai he tingut"- aquestes han pogut ser les frases que més ens han marcat, però sens dubte, la frase que hem de recordar, aquella que mai hem d'esborrar de la nostra memòria és: "Recorda, no és trist morir, el que és trist és no viure intensament".
Amb aquestes paraules recordarem al benito, el recordarem com a aquell personatje que ens ha fet somiar amb les seves paraules, que ens ha fet pensar, reflexionar, i donar-nos compte que la vida és massa curta com per desaprofitar-la.
Des d'aqui dic: Adéu Benito, sempre quedarà el teu record als nostres cors!
I a l'Andreu Benito, l'actor que interpreta aquest personatge, tambédedicar-li unes paraules, i dir-le que és un grandíssim actor, i que ha fet una feina inmillorable.
Per la meva part, res més a dir. Podeu deixar els vostres comentaris dient que us va semblar el capítol, també podeu fer-ho per twitter (@elracodelapaula)
Moltes gràcies per llegir el blog, fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada